dimecres, 10 de gener de 2018

DE COSCOLL FINS EL BESCOLL - BARRANC DE LA HOZ I LA SÈQUIA DEL DIABLE

ECOSENDA DEL BARRANC DE LA HOZ I LA SÈQUIA DEL DIABLE



Data d'eixida: 17/12/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, María, Karmela, Emili, Julio, Joan, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 25,5 Km.
Durada: al voltant de 8 hores en moviment
Altitud mínima: 696 m.
Altitud màxima: 979 m.
Desnivell positiu acumulat: ±575 m. (ecosenda 329 m. + sèquia i la Rocha ±246 m.)
Dificultat: Moderada.

Ruta en Wikiloc
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ecosenda-barranc-de-la-hoz-a-pont-de-fonseca-i-sequia-del-diable-21614248
 

Excursió pel Barranc de la Hoz a Pont de Fonseca i la sèquia del Diable



Sortim de Benimaclet a l'hora prevista directes a l'autopista Mudèjar, fa fred tot i que no hi ha núvols i sembla que lluirà el sol. En poc menys d'una hora arribem a la sortida 71, direcció Olba seguim la carretera uns 6 km. fins a un desviament indicat "Casa Bolea", passarem al costat del Refugi de l'Alt Millars i poc després arribarem al final del camí on podem deixar els vehicles.


En el lloc de partida podem veure un cartell amb la Ecosenda Coves de l'Hoz a Pont del Diable que anem a recórrer en aquesta primera part, davant nostre les coves arqueològiques, zona molt propícia per veure rapinyaires rupícoles. Estem al voltant dels zero graus així que ens abriguem i iniciem l'excursió.



Són al voltant de les 9,30 seguim una pista a la nostra dreta fins a un caseriu al costat d'una font seca d'on parteix la senda que en descens ens porta al Molí de l'Hoz, continuem per trobar-nos amb el riu Millars, creuem el llit del riu envoltats de llentiscles, falgueres i salzes.
Ascendim fins trobar-nos amb el desviament senyalitzat amb un pal, indicant a la dreta cap al aqüeducte de la Font de la Salut seguint una part del recorregut PRVT-126 i a l'esquerra cap a les coves arqueològiques, nosaltres continuem en ascens seguint la indicació Pont la Fonseca i que a més és també continuació del PRVT-126.





Deixem a la nostra dreta un aqüeducte que salva el barranc de l'Hoz, en tot moment gaudirem del so del riu Palomarejas que va a la trobada del riu Millars. En aquest tram hagués estat fàcil que ens trobéssim amb algun exemplar de cabra salvatge, no va ser així i a més seria el començament de les incidències del dia, a conseqüència de la nevada de l'any passat un considerable nombre d'arbres caiguts feia que haguéssim de contusionar-nos a cada pas, aquest tram de la senda voreja el vessant entre parets de vies d'escalada i ens endinsa en una zona del barranc verda, humida i fresca que ens dóna l'oportunitat de veure exemplars de lligabosc, aladerns, heures i lletereses que es troben cobrint gran part dels penyals i coves que es troben a peu de senda.
Arribem a un prat al costat del riu, molt prop d'un bonic toll, a partir d'ací el sender discorre al costat del curs del riu entre pollancres i petites terrasses de conreu, a la dreta deixem el Barranc de l’Hoz i seguim pel xicotet curs del riu fins arribar a una tanca que ens talla el camí, la creuem i agafem un camí, passem al costat d'una bassa d'aigua i al poc arribarem al camí pel qual hem de desviar-nos al costat de la font de la Peñuela, aquí deixem el PRVT- 126  -ens tornarem a veure, aquesta PRVT la tenim programada per al mes de maig de l'any que ve-.









En el desviament agafem el camí a l'esquerra, si mirem enrere podrem veure com despunta sobre la línia de l'horitzó el perfil del Penyagolosa mentre ascendim, ens porta fins a un pla des del qual podrem observar unes monumentals exemplars de carrasca.
Estranyes formacions de ginebres de la miera molt poblats en la seva circumferència ens acompanyaran i poc després, a uns 700 m. de les carrasques trobarem una desviació a l'esquerra, aquí fem una parada en el camí i ens posem a resguard del vent però buscant el sol per dinar, amb un bon entrepà i vi recuperem forces i anem entrant en calor.
La pista ens condueix entre pinedes blancs barrejats amb algun exemplar de pi roig fins al Mirador del Puntal de la Talaia (979 m.), magnífic balcó amb fantàstiques vistes de tot el entorn de l'estret del riu Millars i part de serres limítrofs com la d'Espina i la del Javalambre.
Des del mirador podem baixar fins a un pal senyalitzador que haurem vist uns metres enrere però nosaltres seguim per un camí que discorre per la carena descendint pel bosc de pins fins arribar a la carretera, creuarem aquesta i ens dirigim cap a una rambla, el nostre camí discorre per la Vereda Real Camí d'Aragó en continu i lleu descens entre ginebres, coscolls, savines i algun exemplar d'espígol i farigola que ens porta a connectar de nou amb la carretera que també tornem a creuar i passar pel costat de la construcció del Centre d'Interpretació de l'Alt Millars.










Només ens queda baixar fins situar-nos per sota del pont que creua la carretera per gaudir de la gola del Diable, de sobte Tanna i Paff surten corrent, hi ha una cabra salvatge sota un arc del pont que fa el mateix. En aquest tram de la ruta podem observar una gran quantitat de pollancres i salzes barrejats amb saücs, móres, gavarreres o heures a més d'un grandiós exemplar de morera. També aquesta proveïda d'una gran varietat d'aus entre elles roquerols, tallarols i mallerengues. Seguim curs del riu passant sota el pont de la carretera per ascendir cap al pont i creuar finalment el pont de Fonseca - La primera referència coneguda a la Pontseca ( "pont de la sèquia") data de 1198. Aquest topònim suggereix que en tan primerenca data ja existia un pont i una sèquia, podent-se identificar aquesta última amb la del Diable, que neix als seus peus. Aquest pont, del qual es conserven els estreps de maçoneria, tenia una plataforma de fusta, destruïda en 1647. En 1670 es va construir un altre monumental pont, que va passar a ser el més important del curs alt del Millars-.







Creuat el pont tornarem a trobar un cartell de la Ecosenda, creuem la carretera i seguim un sender al costat d'aquesta fins localitzar una pronunciada baixada per darrere de la barana en la revolta de la carretera, aquí començarem un fort i relliscós descens entre roques, carrasques i roures fins situar-nos damunt de la sèquia del Diable - canalització d'aigua de possible origen islàmic en desús-
En general seguirem la línia de la sèquia, caminant sobre, junt o per dins d'ella, però de vegades haurem de baixar i deixar-la per no ser viable seguir el seu traçat en estar envaïda per vegetació i en ocasions per despreniments. El bonic bosc de ribera amb pollancre negre, salze blanc i presència de falgueres i gessamí silvestre, aurons de Montpeller i roures donaran un toc encantador a aquest tram boscós, en ells la llúdriga demostra la qualitat d'unes aigües en les que podríem trobar anguiles i madrilles. Un tram de la sèquia s'endinsa per un curt túnel pel qual podem passar encara que també es pot bordejar.







Una passarel·la sobre la sèquia ens indica que estem en els voltants de la Masia del Palau, ací pujarem fins a la primera masia des de la qual parteix una pista que es dirigeix ​​cap a la pròpia Masia del Palau que veiem una mica més endavant i que segueix per un ampli camí fins arribar a un desviament que seguirem per l'esquerra deixant el camí. La pista es dirigeix ​​cap a uns camps i al final d'aquests tornarem a trobar-nos amb la sèquia que recorrerem novament. Ara continuem per ella novament per on ens resulti més còmode, en aquesta part del recorregut hi ha trams una mica exposats.







Recorrem per la sèquia fins que en moment donat vam arribar l'entorn de barranc de Linares just després que la sèquia passi entre grans parets, és on Joan que va per davant pregunta si és per ací, doncs bé, no, no cal arribar fins ací, poc abans sortirem de la sèquia per baixar fins a una espècie de terrasses i des d'ací arribarem a l'entorn del barranc de Linares des d'on ja podem albirar la central elèctrica punt final de la nostra excursió. Busquem un lloc en l'entorn per fer-nos un refrigeri acompanyat de bon vi.

A partir d'aquí ja tan sols queda baixar pel barranc de Linares fins al llit del Millars però és aquí on trobem el següent inconvenient de la jornada, un gran raig d'aigua descendeix pel barranc, a la part alta hi ha un sobreeixidor per al salt de la central elèctrica-conducció que sembla ser ve de l'embassament de Toranes que es troba poc més amunt del pont de Fonseca-, amb la temperatura que feia i sense roba per canviar-nos no era bona idea mullar-nos així que vam prendre la decisió de donar mitja volta i buscar camí per una altra banda.

Vam consultar el mapa i vam tornar cap a la masia del Palau, des d'allí reprenem el camí de la Rocha, després d'un curt recorregut arribarem a la part alta on prendrem una desviació a l'esquerra, comença a enfosquir i de nou un inconvenient, un tanca interromp el pas, el voregem per la dreta fins que aquest es perd en el coscollar. Perdut el camí i veient que cada vegada hi ha menys llum ens dirigim cap a una masia propera des de la qual segons el mapa part un sender. Arribem a la masia, està en ruïnes i el sender sembla que fa anys que va deixar d'existir, ara ja és fosc del tot i hem de obrir-nos pas entre el coscoll. Hem de aconseguir la masia de la Coscoja, el mapa indica que per allí passa un camí de ferradura. No hi ha lluna, la foscor és total, el paisatge estrellat és grandiós, amb ajuda d'alguna llanterna busquem el pas entre el coscollar i vam aconseguir arribar fins a la masia de la Coscoja. Ara sí, des de la masia seguim el camí que ens porta fins a la carretera, fins als vehicles ja és un camí de roses.

Una petita aventura que serà recordada al llarg del temps. Sembla com que el diable va intentar posar-nos-complicat però vam aconseguir passar aquest infern, això sí, acabem de coscoll fins al bescoll.



Àlbum complet

diumenge, 3 de desembre de 2017

Propera eixida 17/12/2017: LA SÉQUIA DEL DIABLE I LA ECOSENDA DE LES COVES DE LA FALÇ

Sols als més agosarats senderistes els serà permès entrar en els dominis del Diable: Ruta a l'Alt Millars


Data: diumenge 17 de decembre de 2017
Lloc de l'excursió: Circular per l'Alt Millars a la Serra de Gúdar (Sant Agustí-Rubielos de Mora)
Hora d'eixida: 08:00 AM es prega màxima puntualitat

La ruta proposada se centra en tres paratges d'especial interès, l'estret del riu Millars, que recorrerem un curt sector amb l'ajuda de la sèquia del Diable, la Penya de la Rocha, una talaia que ens situa a 912m. d'altura amb excel·lents vistes cap al curs del riu Millars i finalment el tancat i frondós barranc de La Falç, al que accedirem mentre gaudim d'un bonic bosc de quejigos.

Són paratges de gran bellesa poc coneguts i per tant poc freqüentats .

Sectors amb senders poc definits que vorem desaparèixer, trams per orientació que en moments es tornen incòmodes i algun que un altre pas exposat seran alguns dels aspectes que eleven un punt el nivell de dificultat d'aquesta ruta, per la qual cosa s'ha de tenir en compte per a les persones que no estiguen acostumades a aquest tipus de terrenys.



Resum i dades de la ruta:

Tipus de ruta: Ruta circular
Nivell de dificultat: Moderat-Alt
Distància: 16 km
Desnivell acumulat: 613 mts



Material necessari:

Calçat de muntanya
Roba d'abrigar i impermeable
Aigua
Esmorzar i dinar
Protecció per al sol


Per a l'organització és necessari que aviseu prompte (uns 3 dies abans) enviant un correu electrònic o per Facebook. 

Organitzador: Javier





Colla Excursionista Benimaclet
Av. De Valladolid 42, baix. València, 46020

diumenge, 26 de novembre de 2017

Almedíxar-Barranc d'Almanzor-Cerro Gordo-Barranc de Falaguera

Circular per Almedíxar


Data d'eixida: 26/11/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, Maria, Karmela, Emili, Julio, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 15,57 Km.
Durada: 4 hores 02 minuts en moviment
Altitud mínima: 405 m.
Altitud màxima: 938 m.
Desnivell acumulat: 708 m.
Dificultat: Fàcil.

Ruta en Wikiloc





Excursió: Barranc d'Almanzor-Coll d'Íbola-Cerro Gordo-Barranc de Falaguera-Masía Mosquera

La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià. Gran part de la serra forma el Parc Natural de la Serra d'Espadà.
Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, la serra d'Espadà discorre entre les conques dels rius Millars i Palància, al sud de la província de Castelló. A la serra d'Espadà, hi ha restes d'antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu, castells musulmans, naixements de petits rius i diverses fonts.
Declarada parc natural, n'és un dels espais naturals millor conservats de tot el País Valencià. La serra d'Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres
(Quercus suber).
 
Clareja, partim de Benimaclet amb temps ennuvolat però conforme ens acostem a la serra d'Espadà els núvols desapareixen, arribem a Almedíxer i deixem els vehicles en les proximitats de la plaça de l'ajuntament, cal abrigar-se, el termòmetre marca vuit graus.
En arribar busquem on comprar unes barres de pa i seguidament iniciem l'excursió.

Des de la plaça de l'ajuntament seguim per el carrer Sèquia per a després perl carrer Barri ens dirigim cap al Barranc de l'Almanzor
Eixim de la població per una pista de ciment

Font de l'àrea Els Pins
Des d'Almedíxer seguim per una pista de ciment que en uns 800 metres ens porta a l'àrea recreativa Els Pins . Aprofitem la font que hi ha per a emplenar cantimplores.
Seguirem barranc a dalt, l'orientació nordoest ens porta de moment sempre per l'ombría, doncs el sol no arriba al fons del barranc. El començament de ruta resulta fàcil doncs és un agradable passeig entre xicotets camps de cultiu d'ametlers i sobretot oliveres i vessants densament poblats de sureres i pins
.
Ha de ser ara al novembre quan arrepleguen l'oliva doncs al llarg del camí anirem trobant a gent fent la recol·lecció.
Els oficis de la Serra Espadà: les carboneres 
Després de l’expulsió dels moriscos en 1609 la Serra Espadà, durant els últims segles, va viure una economia de subsistència aprofitant els recursos que oferia el seu entorn. Aquest entorn, muntanyós, amb abundància de precipitacions, amb sistemes de reg heretats aprofitant la verticalitat del medi, amb terrenys densament abancalats per al cultiu de regadiu, amb grans extensions ocupades per boscos de sureres i pins, oferia diferents possibilitats de subsistència. Així van aparéixer distints oficis com l’elaboració de calç en els forns de calç, la producció de carbó vegetal en les carboneres, l’extracció de suro, l’arreplega, transport i emmagatzemament de neu en les neveres, la mineria, el treball de l’espart, etc.
Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, la intensificació del carboneig degut a la demanda de la indústria metal·lúrgica, i dels trens i vaixells de vapor, va produir una forta desforestació en algunes parts del País Valencià. A partir del 1918 el carbó vegetal va ser substituït pel carbó mineral britànic. En la Serra Espadà el principal arbre utilitzat era la surera, però afortunadament com el seu suro es comercialitzava a preu elevat, este arbre va ser respectat i no es va produir una desforestació tan severa.
A meitat del segle XX s’acaba el carboneig perquè deixa de ser rendible.

La duració de la cocció de la carbonera podia durar una o dos setmanes, o inclús més segons la seua dimensió. Durant este temps no es podia abandonar perquè era necessari estar pendent d’ella a totes hores per a aconseguir que la combustió es realitzara convenientment. Els primers dies s’alimentava amb major freqüència, i posteriorment es jugava amb l’obertura i tancament de les gateres per a controlar l’aire d’entrada adequadament i evitar que el carbó es transformara en cendres.Al llarg de tot el procés de producció el carboner havia de romandre present, per això es construïen xicotetes casetes de pedra seca on albergar-se de les inclemències i poder dormir. Podem intuir la duresa de l’ofici.

La Castanyera
Continuem per la pista i en uns minuts arribem a un desviament a la dreta cap a la Castañera (Castanyer Monumental multitronco de més de 400 anys d'edat).

Poc abans de finalitzar el camí arribem a la Font d'Almanzor (1:30 h.), ara canalitzada per a proveir al poble. En aquest punt la pista es converteix en senda i ens endinsarem en una de les zones més boniques de la ruta travessant el barranc diverses vegades i gaudint d'una gran diversitat vegetal fins a eixir a una pista forestal (1h des de la Font d'Almanzor) que prenem a la dreta.

Surera


Arrivant a la pista d'Íbola comencem a rebre els primers raig de sol
En el camí de Íbola al costat d'uns bancals d'ametlers fem una parada per a esmorzar. Fet bon ús dels entrepans i el vi seguirem pel camí fins a arribar al coll d'Íbola -no fa molt passem per ací camí dels cinc milers-, creuant la carretera localitzarem la senda de pujada al Cerro Gordo.
Comencem a pujar des del coll d'Íbola


Durant la pujada podrem gaudir d'unes estupendes vistes cap al barranc d'Almanzor i del cim de l'Espadà


Barranc d'Almanzor, Almedíxar i al fons Segorb i la vall del Palància

Castell de Benalí i Aín, vista cap a la vall del Millars
Des del coll d'Íbola tan sols queda superar un còmode ascens d'uns 150m. per a aconseguir l'alt del Cerro Gordo (938m). Des d'aquest cim tindrem una magnífica panoràmica cap a les dues conques que delimiten aquesta serra, la del Paláncia i la del Millars.
Cim del Cerro Gordo (938 m.)

El grup amb l'Espadà darrere

Clic en l'imatge per a vore una panoràmica 360° des del Cerro Gordo:
panoràmica 360°



Ens dirigim cap al coll que es veu entre els cims de Penyablanca a l'esquerra i el Mosquera a la dreta

Cerro Gordo

Baixant pel cordal cap al coll que es veu davant, cim del Mosquera enfront

Surera de nombroses troncs
Aconseguit el coll tan sols queda seguir una senda que al principi zigzaguea en pronunciat descens fins a arrivar al llit del barranc de la Falaguera. La senda ens endinsa per un paisatge immens i selvàtic on destaquen les sureres, molts d'elles de considerables dimensions fins a la masia Mosquera, antic centre de producció del suro.





Masia Mosquera, antic centre de producció del  suro

Des de la masia parteix una pista, a uns 200m. trobarem un encreuament -el camí que ix a l'esquerra recorre tot el barranc de la Falaguera fins a la població d'Assuévar- seguirem per la pista que ens portarà fins a la carretera que uneix Amedíxar i Ahín, ja de nou en la vall del barranc d'Almanzor, ara ens dirigirem carretera a dalt uns 400m. fins a localitzar una sendera que de nou ens introdueix per un impressionant bosc i que en pronunciat descens ens porta fins al fons del barranc al camí que hem recorregut hores abans. Seguirem el camí fins al poble, no sense abans fer una parada en la zona Els Pins per a menjar.
Aprofitem el pas per Almedíxer per a comprar unes garrafes del apreciat oli que es produeix en aquesta serra, en altres ocasions havia sigut formatge.



Ruta fàcil molt interessant en la qual el tram del barranc de la Falaguera i Masia Mosquera valen per si sols l'esforç de la mateixa. I per descontat el barranc d'Almanzor no defrauda.

Fins prompte

 Àlbum fotogràfic (clic ací)