CERRO CALDERÓN - ALTO DE LAS BARRACAS (1.838 m.)

Cerro Calderón (Alt de les Barraques), màxima altitud del País Valencià.

Data d'eixida: 26/02/2017

Excursionistes: Inma, Almudena, Lola, Emili, Juan Carlos, Javi i la gosseta Paff

Distància recorreguda: 19,2 Km.

Durada: 5 hores 15 minuts en moviment

Altitud mínima: 1.086 m.

Altitud màxima: 1.838 m.

Desnivell acumulat: 996 m.

Dificultat: Moderada (per la distància a recórrer i per un parell de xicotets salts en el barranc de la Hoz que cal salvar).

Ruta en Wikiloc

Excursió pel Parc Natural de La Pobla de Sant Miquel i pujada al Cerro Calderón (cim més alt del País Valencià)

Ruta amb ascensió al cim més alt del País Valencià, l'Alt de les Barraques o Cerro Calderón, amb 1.838 m., localitzat en la Serra de Javalambre dins de la comarca del Racó d’Ademús.
És un cim de fàcil accés, con una àmplia i enllomada cima i profundes panoràmiques, caminarem per paisatges d’alta muntanya de savines albares, savines rastreres, pins silvestres, ginebres, càdecs, aranyoners, etc., alguns d'ells monumentals i centenaris, i vegetació com l’herba dels ballesteros - l'eléboro fètid -, estarem enfront el cim del Javalambre i tindrem l'al·licient d'ascendir a la muntanya més alta de València, sens dubte serà un bon objectiu per qualsevol muntanyenc/a.

Font d'Antoni Abad amb bon caudal i fresqueta que trobarem a l'entrada de la població, bon lloc per omplir cantimplores.

Eixim de Benimaclet poc abans de les vuit del matí directes cap a la Pista d'Ademús, hora i mitja més tard i després de transitar per una carretera espectacular en el qual la comarca dels Serrans ens va meravellar amb els ametlers en flor arribem a la la Pobla de Sant Miquel. Després d'una infructuosa búsqueda d'un bar per la població iniciem la marxa.
La ruta parteix des de la Casa Forestal que està eixint de la Pobla cap a l'Ermita de la Puríssima.
Des de la caseta forestal un pal senyalitzador ens indica el camí cap al mirador Mirabueno "ruta 2", pugem per un camí i al poc arribem al Peirón del Javandal on realitzem una xicoteta parada tècnica, un mos i continuem, la senda ens porta pel Barranc del Chorro a la Font del Javandal endinsant-nos en un bonic paratge on conviuen els pins silvestres, les carrasques i infinitat de plantes aromàtiques a més comencem a veure algun exemplar centenari de savina albar i on també podem observar fòssils de mol·luscs -ammonites i uns altres-. 

La Pobla de Sant Miquel, a la foto podem veure en el terç inferior dret al costat de la carretera l'ermita de la Puríssima i un poquet més endavant la casa forestal, punt d'inici de l'excursió.,

Font del Javandal

Apareixen les primeres savines monumentals

La senda ens porta a una pista forestal al costat del Corral del Maderero, seguirem la pista a la nostra esquerra i a poc menys d'un quilòmetre trobarem un desviament a l'esquerra per al mirador Mirabueno des d'on es pot contemplar una espectacular vista de la la Pobla de Sant Miquel i al quin decidim no anar i continuar. Seguint la pista uns 400 m. trobarem a l'esquerra una senda que ens condueix cap al paratge de les Blanques, nosaltres ens hem despistat i ens desviarem una mica més endavant, una pista senyalitzada ens porta fins a les savines mil·lenàries, en el mateix paratge també hi ha una font.

Pal indicador junt al Corral del Maderero

Corral del Maderero i un altra Sabina centenària

Paratge de Les Blanques, on existeix un dels conjunts de savines albars mil·lenaris millors del món

Font Les Blanques

Tornem a la pista i continuem per ella, superats els 1.500 m. en aquesta zona podem trobar el eléboro o herba dels ballesters , planta silvestre altament tòxica que, segons explica la llegenda, era utilitzada per les bruixo-tes com a afrodisíac (fregant-la en les aixelles els creava al·lucinacions que les "feia volar") i pels ballesters per a enverinar les seues fletxes.

Herba dels ballesters

Continuant per la pista trobarem un encreuament on seguirem per la nostra esquerra i un poquet més endavant deixarem la pista i descendirem cap al barranc del Saladillo, arribats a aquest punt comencem a veure un paisatge amb els cims nevats i de tant en tant ens toca travessar alguna pala de neu que cobreix el camí, hem arribat al fons d'un ampli barranc que discorre per un paisatge de vegetació supramediterrànea on continuarem vegem la savina albar i trobar espècies com el pi negre, el teix negre o el ginebre comú entre uns altres, passarem una primera font/abrevadero en el paratge de la Casica després de deixar el barranc del mateix nom i posteriorment el barranc de la Saladilla tots dos a la nostra dreta i més tard passarem per una altra font/abrevadero amb un aljibe més proper al paratge del Buey, ací tornarem a trobar una pista que creuarem i seguint el traçat del barranc busquem un punt a la nostra esquerra per a iniciar la pujada posat que estem a peus del Cerro Calderón.

Deixem la pista i comencem el descens cap al barranc del Saladillo

La neu es manté en l'ombra dels pins

L'Alt de les Barraques protegeix formacions de pi albar juntament amb savines rastreres i espècies endèmiques com el timó terrer. Ens obrim camí pel vessant entre aquesta vegetació, solament ens queden salvar 100 m. de desnivell. Aconseguit el cim veurem un vèrtex geodèsic i un modern pal senyalitzador -la rústica senyalització que vaig conèixer fa quatre anys ja no està-. El dia està completament buidat i açò permet tenir bona visibilitat. La panoràmica des del cim és impressionant, enfronte nosaltres cap a l'est podem veure el Javalambre.

Fes clic ací o sobre la foto per a veure el panorama 360° des de l'Alt de les Barraques:

 

Després d'una breu parada en l'Alt baixem un poquet a la búsqueda del Pi Vicente per a menjar. Aquest tram es pot realitzar igual que el tram final d'ascens, buscant el camí més recte entre la vegetació. De nou una xicoteta distracció ens va portar a realitzar-ho de la manera més fàcil, seguint la pista.

Una vegada fet bon ús de l'entrepà i el vi i el cafè cortesia d'Almudena continuem camí seguint la pista uns 500 m. fins que aquesta es creua amb el barranc de la Hoz, ací ens desviarem i buscarem el fons del barranc per a discórrer per tot el.

Ara discorrem pel fons del barranc entre pins i ginebres, sorprèn veure pins sencers pel tronc i grans branques trencats pel pes de la neu que va caure fa unes setmanes. El barranc a poc a poc es va tancant per a discórrer entre pendents rocoses amb boscos de coníferes de muntanya mediterrànies i grans parets rocoses, alhora, la vegetació arbustiva en el fons del barranc va creixent destacant la presència de diferents espècies de Rhamnus -sireretes de pastor i espino pudio-, teixos i altres arbusts espinosos com el rosal caní que dificulten el pas.

Per aquests estrets hem passat al barranc del Saladillo, trobarem també un parell de xicotets salts d'un parell de metres, el primer ho salvem desviant-nos per la paret de la dreta, en segon que és un poquet més xicotet ho baixem com un tobogan.
Malgrat els enganxons i les punxades que ens portem aquesta part del barranc és espectacular, l'estretor i les parets impressionen. 

 

Continuant sempre pel fons del barranc deixarem els estrets i arribarem a una espècie de pista que ens conduirà creuant terrasses d'ametlers fins a l'ermita de Sant Roque als afores de la població.

Ruta preciosa, hem gaudit d'un dia estupend en un entorn natural, el Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel, on dintre d'ell es poden trobar la major part de les varietats del bosc mediterrani. Es pot destacar la major quantitat de sabines monumentals del País Valencià, i potser del món, hem vist el grup de sabines denominades Las Blancas que, datades pels tècnics, poden tenir entre 1.500 i 2.000 anys (fòssils vivents). També són destacables al voltant de 55 Has. de pi silvestre molt restringit en tot el País Valencià. Altre arbre singular que abunda relativament és el teix i per descomptat hem pujat a la major altitud del País Valencià, el Cerro Calderón. A més un cérvol o tal vegada un cabirol fué vist per part de l'expedició. Tota una aventura!!!. Quan és la pròxima?

Àlbum complet